NOVA TÈCNICA PER A REJUNTAR MURS DE MAÇONERIA O RAJOLA AMB MORTER DE CALÇ

Article publicat en el número 159 de febrer de 2024 de la revista Cercha editada pel Consejo General de Aparejadores y Arquitectos Técnicos. Des de l’enllaç que s’adjunta de la revista es pot accedir a l’article i a un vídeo il·lustratiu de la tècnica.

 

Enllaç a l'article

CURSO-TALLER. LA ARQUITECTURA DE TAPIAL: TÉCNICA CONSTRUCTIVA TRADICIONAL Y SU RESTAURACIÓN (7ª EDICIÓN)

Un año más celebramos el curso-taller; La Arquitectura de Tapial: Técnica Constructiva Tradicional y su Restauración, que, como en las seis ediciones anteriores, se ha impartido en las instalaciones de Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico de la Consejería de Cultura en Sevilla y ha estado organizado por el Museo de la cal de Morón.

En esta ocasión hemos contado con la participación del arquitecto Jacob Escobar, alumno de la quinta edición del curso que ha venido a exponer el trabajo que ha realizado en el castillo de Hornachos, en Badajoz. También tuvimos la oportunidad de visitar las murallas de la Macarena de la mano del arquitecto Fernando Sánchez Navarrete, del Ayuntamiento de Sevilla, redactor del proyecto y dirección facultativa de las obras, que fue alumno del taller de tapia del año 2018. Así como de Lara Bravo, restauradora de la empresa Patrimonio Inteligente. Visita esta que venimos realizando desde la tercera edición del curso.

Los diecinueve alumnos matriculados pudieron conocer de cerca esta milenaria técnica constructiva y familiarizarse con las técnicas de su restauración. Finalicé el curso con la sensación que los alumnos se habían quedado satisfechos con el desarrollo del curso, cosa pude corroborar con el resultado de las evaluaciones realizadas. Esto es muy satisfactorio para mí pues evidencia la utilidad de este curso, en el que siempre ha reinado el buen ambiente y la colaboración, y en esta edición no ha sido menos.

Quiero agradecer a todos los participantes su disposición para el buen desarrollo del curso, así como a las instituciones que lo hacen posible, y a los técnicos que, de manera desinteresada, han colaborado en el éxito de esta séptima edición. Así pues, si persiste el interés en este curso, el octubre próximo emprenderé de nuevo el viaje a Sevilla, con la ilusión de siempre.

INTERVENCIÓ D’EMERGÈNCIA PER A LA RESTAURACIÓ I LA RECUPERACIÓ VOLUMÈTRICA DE LA TORRE OCTOGONAL DEL SEGON ALBACAR DEL CASTELL DE CULLERA (VALÈNCIA)

Article publicat al Butlletí de Castellologia Valenciana, nº 3 de Julio 2023 de l’Asociación Española de Amigos de los Castillos  Delegació de València

 

En aquest enllaç podreu visualitzar el butlletí complet: 

https://acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:46b848ba-2649-4694-87c5-ae30b3e5efae

LA ARQUITECTURA DE TAPIAL: TÉCNICA CONSTRUCTIVA TRADICIONAL Y SU RESTAURACIÓN.

La séptima edición de este curso se celebrará los días 2, 3 y 4 de octubre en las instalaciones del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico de la Cartuja de Sevilla. Aquí tenéis el programa completo con las informaciones necesarias para saber en qué consiste el curso y, si se desea, como inscribirse.

CONFERÈNCIA SOBRE LA INTERVENCIÓ EN ELS MURS DE TÀPIA

 

Conferència impartida per Fermí Font en les Jornades de la Construcció amb Terra celebrades a Vic els dies 17 i 18 de febrer de 2023, en el marc de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible. La intervenció tracta sobre la rehabilitació i restauració dels murs de tapia. S’hi poden veure totes les intervencions del dia 17 al següent enllaç:

 

JORNADES DE LA CONSTRUCCIÓ AMB TERRA A VIC, ELS DIES 17 I 18 DE FEBRER.

En el marc de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible, se celebren aquestes interessants jornades en les quals tinc l’oportunitat  de participar impartint una conferència sobre la rehabilitació i restauració de la tàpia, el divendres dia 17. Els dos dies hi haurà conferències de matí i tallers de vesprada. A més, al recinte firal hi haurà diverses exposicions sobre bioconstrucció i arquitectura contemporània de terra. Un programa ben engrescador, que podeu veure adjunt.

FINALITZACIÓ DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CASTELL DE L’ALCALATÉN, A L’ALCORA

 Després de 16 mesos d’obres, el passat mes de setembre finalitzaren les obres de restauració del castell de l’Alcalatén, intervenció promoguda per l’Ajuntament de l’Alcora amb finançament del Ministeri de Foment en la convocatòria de l’1,5% cultural.

Aquest castell és una construcció d’origen àrab constituïda per un recinte superior, o alcassaba, i una primera línia de defensa situada a una cota inferior que recorria tot el monticle, des de la qual s’accedia a l’alcassaba. Sembla que hi havia una segona línia de defensa situada a la cota més baixa, de la qual solament queden algunes restes als vessants sud i oest.

Amb aquesta actuació s’ha excavat completament l’alcassaba i s’han recuperat els murs que la delimiten, sobretot s’ha creat l’accés al castell. Ara ja es podrà visitar, i així acaba la posada en valor del monument després d’altres intervencions dutes a terme entre els anys 1998 i 2000, amb dues intervencions més d’excavacions arqueològiques els anys 2014 i 2019, especialment a la lliça nord.

L’accés al castell s’ha fet pel lloc per on molt probablement s’accediria, tot i que hi queden poques restes que puguen donar-nos informació, excepte una polleguera de porta situada a la lliça sud relacionada amb les restes d’un mur que estretiria el pas en aquell punt. L’estructura de les escales i rampes d’accés s’ha fet amb ferro galvanitzat en calent i les baranes s’han fet amb el mateix material. Les esteses dels esglaons i les rampes s’han fet de fusta d’iroc. Cal dir que, tot i els dubtes que teníem per la lluentor que podria emetre el galvanitzat, finalment, passades poques setmanes del muntatge, el ferro ha agafat una tonalitat grisenca i un aspecte mat que dialoga perfectament amb la pedra del monticle sobre la qual s’alça el castell.

Com sol ocórrer en les intervencions sobre el patrimoni en què les decisions estan supeditades a les informacions que ens aporta l’arqueologia, ací haguérem de canviar algunes decisions considerades en el projecte inicial. Potser la principal ha estat el descobriment de l’accés a l’alcassaba en la part central del mur sud, i no per l’extrem oest, pròxima a la torre sud, com pensàvem. Açò ens dugué a substituir la rampa de formigó de calç prevista per una nova escala que arranca des de la zona central de la lliça sud. Per tant, ens hem vist amb la necessitat de construir dues escales per a accedir a l’alcassaba. En l’entorn del castell se n’han construït tres més, fetes totes de pedra seca, per a poder salvar els abancalaments i facilitar al visitant el recorregut circular al castell per la cota inferior. Un atractiu més per a visitar aquesta interessant construcció.

A l’alcassaba hi ha un gran aljub, situat a la zona central d’aquest recinte, que separa la part oest de l’alcassaba i la part est, ben diferents pel que fa a les característiques de les estructures trobades i restaurades. S’hi poden veure l’aljub i les dues parts de l’alcassaba des de línies de cordam col·locats per a protegir aquestes delicades restes històriques.

També es pot recórrer la lliça, tant per la part sud, com per la nord, però sense la possibilitat de fer un recorregut circular, per motius de seguretat.

L’obra ha sigut executada per l’empresa Rehabilitacions Voramar SL, amb Manuel Monferrer al capdavant. El projecte és de l’arquitecta Mila Barragan, amb la qual he compartit la direcció facultativa, i he hagut de treballar de valent per a dur a terme aquesta obra, formant un equip inèdit, però fructífer, a parer meu. L’arqueòloga ha sigut Pilar Ulloa; en les tasques de restauració han participat Lucia Perete i Catia Castellet, que han fet les consolidacions i entonacions cromàtiques necessàries per a la integració de les argamasses afegides.

RECUPERACIÓ DE L’ANTIC TEATRE LICEU DEL PALAU CASTELL DE BETXÍ

L’agost passat finalitzaren les obres de la fase IV del Palau de Betxí. Actuarem sobre el teatre, el primer pis del claustre i sobre la sala gòtica de la primera planta del Palau, entre altres accions que es dugueren a terme. Les obres s’iniciaren l’octubre del 2020 i diverses circumstàncies (entre elles la pandèmia del Covid) feren que s’allargaren més del previst inicialment. L’acció més rellevant de la intervenció fou la recuperació del teatre. Un espai que fou construït a principis del passat segle pel senyor Pasqual Meneu, betxinenc catedràtic d’hebreu i d’àrab que va adquirir bona part de l’edifici i que va dur a terme intenses reformes entre 1896 i 1927.

El projecte ha esta redactat per l’estudi d’El Fabricante de Espheras, amb els arquitectes Pasqual Herrero, Anna Morro i María Pitarch en la direcció de les obres. L’arquitecte tècnic Edgar Ayet ha estat al càrrec de la coordinació de la seguretat. Una obra executada per l’empresa Victor Tormo SL, en que també ha intervingut l’empresa de restauració Noema Restauradores SL.