En el marc de les Jornades d'agroecologia i
alternatives socials en l'habitatge, organitzades per les regidories de
Transició Ecològica i Habitatge de l'Ajuntament de Castelló, el dissabte 23 de novembre,
Xavier Salvador, d’Arenes, i Fermí Font, amb la inestimable col·laboració de
Luís García, paleta especialitzat en la construcció tradicional, impartirem un
taller de construcció amb tàpia, de 4 hores de durada.
En el taller, que es va realitzar en el parc del Rafalafena de
la ciutat de Castelló, els 16 inscrits tingueren l’oportunitat d’apropar-se al coneixement d’aquesta
tècnica constructiva mil·lenària, en la qual s’utilitza un material natural i
molt abundant en aquests moments de carències energètiques com es la terra.
L’objectiu de
l’activitat fou, a més del pedagógic del propi taller, la realització
d’un banc de tàpia per a que forme part del mobiliari urbà del parc.
El dia d’abans realitzarem una socolada de formigó
de calç i ciment blanc. En aquest cas considerarem necessari emprar ciment per
a poder aconseguir una base amb la suficient
duresa per a suportar les tapieres i el procés d’apiconat, menys de 24 hores
després. La longitud del banc es va plantejar de 163 cm, amb un ample de 45 cm.
La socolada la férem de 22 cm, dels quals solament sobreeixiren del terreny 10
cm, la part de tapia de 35 cm, i per a la
coronació dels mur emprarem rajoles massisses de fabricació manual de 13,5 x 28
x 3,5 cm, la qual cosa comportà que l’altura del banc fos pròxima als 50 cm.
La terra era de les proximitats de Castelló, una
terra que ja hem utilitzat en altres ocasions.
Com que la quantitat d’argil.la resulta un pel excessiva la corregirem
amb “planxé” natural de mida màxima d’àrid de 12 mm.
El plantejament era fer una fàbrica de tapia
estabilitzada amb la utilització de dos tipus de terres per a aconseguir allò
que s’anomena tàpia policromada, sense
cap tipus de revestiment. Per a la qual cosa es va preparar una mescla de
terra, àrid i calç hidràulica de 5:2:1, que es col·locà als paraments de la
fàbrica, metre que a l’interior s'abocà terra corregida amb àrid en una
proporció de 5:1. De tant en tant es posaren algunes tongades d’una terra de
una altra tonalitat amb la qual s’aconseguí un efecte vistós.
Fer a afavorir la durabilitat del banc es realitzà
un apiconat intens i es deixaren els
cantons en xamfrà. Tot i això serà un element exposat a la intempèrie que
entrarà un procés inevitable de deteriorament, que considerem que
serà mínim, i que, si es cuida adequadament, podrem contemplar-lo i usar-lo durant molt de temps.
ALBUM DE FOTOS
