martes, 8 de noviembre de 2022

FINALITZACIÓ DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CASTELL DE L’ALCALATÉN, A L’ALCORA

 Després de 16 mesos d’obres, el passat mes de setembre finalitzaren les obres de restauració del castell de l’Alcalatén, intervenció promoguda per l’Ajuntament de l’Alcora amb finançament del Ministeri de Foment en la convocatòria de l’1,5% cultural.

Aquest castell és una construcció d’origen àrab constituïda per un recinte superior, o alcassaba, i una primera línia de defensa situada a una cota inferior que recorria tot el monticle, des de la qual s’accedia a l’alcassaba. Sembla que hi havia una segona línia de defensa situada a la cota més baixa, de la qual solament queden algunes restes als vessants sud i oest.

Amb aquesta actuació s’ha excavat completament l’alcassaba i s’han recuperat els murs que la delimiten, sobretot s’ha creat l’accés al castell. Ara ja es podrà visitar, i així acaba la posada en valor del monument després d’altres intervencions dutes a terme entre els anys 1998 i 2000, amb dues intervencions més d’excavacions arqueològiques els anys 2014 i 2019, especialment a la lliça nord.

L’accés al castell s’ha fet pel lloc per on molt probablement s’accediria, tot i que hi queden poques restes que puguen donar-nos informació, excepte una polleguera de porta situada a la lliça sud relacionada amb les restes d’un mur que estretiria el pas en aquell punt. L’estructura de les escales i rampes d’accés s’ha fet amb ferro galvanitzat en calent i les baranes s’han fet amb el mateix material. Les esteses dels esglaons i les rampes s’han fet de fusta d’iroc. Cal dir que, tot i els dubtes que teníem per la lluentor que podria emetre el galvanitzat, finalment, passades poques setmanes del muntatge, el ferro ha agafat una tonalitat grisenca i un aspecte mat que dialoga perfectament amb la pedra del monticle sobre la qual s’alça el castell.

FINALITZACIÓ DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CASTELL DE L’ALCALATÉN, A L’ALCORA

Com sol ocórrer en les intervencions sobre el patrimoni en què les decisions estan supeditades a les informacions que ens aporta l’arqueologia, ací haguérem de canviar algunes decisions considerades en el projecte inicial. Potser la principal ha estat el descobriment de l’accés a l’alcassaba en la part central del mur sud, i no per l’extrem oest, pròxima a la torre sud, com pensàvem. Açò ens dugué a substituir la rampa de formigó de calç prevista per una nova escala que arranca des de la zona central de la lliça sud. Per tant, ens hem vist amb la necessitat de construir dues escales per a accedir a l’alcassaba. En l’entorn del castell se n’han construït tres més, fetes totes de pedra seca, per a poder salvar els abancalaments i facilitar al visitant el recorregut circular al castell per la cota inferior. Un atractiu més per a visitar aquesta interessant construcció.

A l’alcassaba hi ha un gran aljub, situat a la zona central d’aquest recinte, que separa la part oest de l’alcassaba i la part est, ben diferents pel que fa a les característiques de les estructures trobades i restaurades. S’hi poden veure l’aljub i les dues parts de l’alcassaba des de línies de cordam col·locats per a protegir aquestes delicades restes històriques.

També es pot recórrer la lliça, tant per la part sud, com per la nord, però sense la possibilitat de fer un recorregut circular, per motius de seguretat.

L’obra ha sigut executada per l’empresa Rehabilitacions Voramar SL, amb Manuel Monferrer al capdavant. El projecte és de l’arquitecta Mila Barragan, amb la qual he compartit la direcció facultativa, i he hagut de treballar de valent per a dur a terme aquesta obra, formant un equip inèdit, però fructífer, a parer meu. L’arqueòloga ha sigut Pilar Ulloa; en les tasques de restauració han participat Lucia Perete i Catia Castellet, que han fet les consolidacions i entonacions cromàtiques necessàries per a la integració de les argamasses afegides.

lunes, 31 de octubre de 2022

RECUPERACIÓ DE L’ANTIC TEATRE LICEU DEL PALAU CASTELL DE BETXÍ

L’agost passat finalitzaren les obres de la fase IV del Palau de Betxí. Actuarem sobre el teatre, el primer pis del claustre i sobre la sala gòtica de la primera planta del Palau, entre altres accions que es dugueren a terme. Les obres s’iniciaren l’octubre del 2020 i diverses circumstàncies (entre elles la pandèmia del Covid) feren que s’allargaren més del previst inicialment. L’acció més rellevant de la intervenció fou la recuperació del teatre. Un espai que fou construït a principis del passat segle pel senyor Pasqual Meneu, betxinenc catedràtic d’hebreu i d’àrab que va adquirir bona part de l’edifici i que va dur a terme intenses reformes entre 1896 i 1927.

El projecte ha esta redactat per l’estudi d’El Fabricante de Espheras, amb els arquitectes Pasqual Herrero, Anna Morro i María Pitarch en la direcció de les obres. L’arquitecte tècnic Edgar Ayet ha estat al càrrec de la coordinació de la seguretat. Una obra executada per l’empresa Victor Tormo SL, en que també ha intervingut l’empresa de restauració Noema Restauradores SL.






lunes, 24 de octubre de 2022

TALLER DE TÀPIA EN EL MÀSTER UNIVERSITARI EN CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Ahir divendres, convidat pels professors Fernando Vegas i Camilla Milleto, vaig impartir un taller de tàpia als alumnes del Màster Universitari en Conservació del Patrimoni Arquitectònic de la Universitat Politècnica de València. Va ser un taller ben intens pel nombre d’alumnes, vora una vintena, i per l’interés que mostraren, la qual cosa m’obligà a emprar-me a fons. Va ser, això no obstant, ben interessant i una bonica experiència.




domingo, 16 de octubre de 2022

CURSO-TALLER. LA ARQUITECTURA DE TAPIAL: TÉCNICA CONSTRUCTIVA TRADICIONAL Y SU RESTAURACIÓN (6ª EDICIÓN). REALIZADO EN LA CARTUJA DE SEVILLA LOS DÍAS 5, 6 Y 7 DE OCTUBRE DE 2022


Hace unos pocos días finalizó la sexta edición del Curso-taller; La Arquitectura de Tapial: Técnica Constructiva Tradicional y su Restauración. Como en las anteriores ediciones se celebró en las instalaciones de Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico de la Consejería de Cultura en Sevilla. Ya son, por tanto, más de un centenar de alumnos los que han asistido a este taller. Lo cual, para mí, es una gran satisfacción, más aún el hecho que el alumnado lo valore muy positivamente, lo cual me anima a plantearme una nueva edición.

Este año también hemos tenido la oportunidad de visitar las Murallas de la Macarena de la mano del arqueólogo Óscar Ramírez y del arquitecto Fernando Sánchez, redactores del proyecto y dirección facultativa de las obras de restauración de las murallas, y alumnos del taller de tapia que celebramos en 2018. Así como de Lara Bravo, restauradora y encargada de la fase que ya terminó y de la que va a empezar en breve de la restauración del extradós de las murallas, de la empresa Patrimonio Inteligente. El interés de la visita hizo que está se prolongada en más de tres horas, lo cual he de agradecer a la empresa constructora y a la dirección facultativa que nos acompañó.  



En esta edición tuvimos la inesperada visita del arquitecto Jacob Escobar, alumno de la anterior edición que vino a contarnos el proyecto de restauración de una torre del castillo de Hornachos en Badajoz, en el cual ha de empezar las obras en los próximos idas. Fue una vista muy interesante y motivadora para los alumnos, pues pudieron constatar la utilidad de los conocimientos impartidos en el curso para abordar obras de esta índole.

Este año hemos tenido un grupo de alumnos muy motivados en el que ha reinado el buen ambiente y la colaboración. Ciertamente es esto una constante en estos cursos, lo cual me lleva a pensar que, muy probablemente, en el octubre próximo, a la llamada del Museo de la Cal de Morón, emprenderé de nuevo el viaje a Sevilla, con la ilusión de siempre.

CURSO-TALLER. LA ARQUITECTURA DE TAPIAL: TÉCNICA CONSTRUCTIVA TRADICIONAL Y SU RESTAURACIÓN  (6ª EDICIÓN)

lunes, 3 de octubre de 2022

JORNADA SOBRE LA TAPIA DE TIERRA EN GRAJAL DE CAMPOS (LEÓN)

JORNADA SOBRE LA TAPIA DE TIERRA EN GRAJAL DE CAMPOS (LEÓN)

El pasado 24 de septiembre tuve la oportunidad de participar en la jornada sobre la tapia de tierra que se celebró en la localidad leonesa de Grajal de Campos. Invitado por las fundaciones Rehabitar, Antonio Font de Bedoya y Los Oteros, impartí la conferencia, La Tapia. Una Técnica Constructiva Milenaria. A lo largo de la jornada, además de la presentación de diversas conferencias, tuvimos la oportunidad de visitar un palomar, degustar excelentes vinos de la zona, comer un excelente arroz meloso con pichón y escuchar música clásica en el incomparable marco del claustro renacentista del palacio de los Condes de Grajal. Una jornada muy interesante en la que se expuso y debatió el problema del despoblamiento y las diversas iniciativas  en marcha para paliar esta situación


Articulo de interés: Una decena de expertos analizan en Grajal el presente y el futuro de la arquitectura de barro



lunes, 26 de septiembre de 2022

III JORNADA DE SENSIBILIZACIÓN TURÍSTICA - El paisaje urbano y rural. 28 de Septiembre de 2022, Vilanova d'Alcolea

L’AUTENTICITAT DE LA CONSTRUCCIÓ POPULAR COM A RECURS TURÍSTIC. Es el títol de la conferència que impartiré demà dimecres, 28 de setembre, a les 11,30 h  a la Casa de Cultura de Vilanova d’Alcolea, en les III Jornades de sensibilització turística de la Plana de l’Arc, que aquest any estan dedicades al paisatge turístic urbà i rural. Jornada en la qual participen la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló i la Universitat Jaume I de Castelló. Aci podeu veure l’interessant programa.



domingo, 10 de julio de 2022

CURSO DE TAPIA IMPARTIDO EN TENERIFE

Después de tres intensos días, este pasado viernes 1 de julio, finalizamos el curso “La arquitectura de tapia. Técnica constructiva, su restauración y puesta en valor” en las instalaciones de la Fundación Laboral de la Construcción. Un curso al que han asistido alumnos y alumnas de muy variado perfil profesional de la isla de Tenerife, de Gran Canaria y de La Palma.

El interés del alumnado por la construcción sostenible ha hecho que esta visión de la tapia de tierra apisonada le restara parte del protagonismo a la restauratoria y patrimonial.  En la ejecución de las tapiadas empleamos tierra con arena procedente del volcán de La Palma como estabilizante, al objeto de comprobar su idoneidad como material corrector de la tierra arcillosa con la que trabajamos. De ahí el color oscuro de los paramentos de la tapia realizada. Se realizaron paramentos con tierra estabilizada y calicostrados con argamasa de cal. Y se trataron con detalle diversos tipos de acabados, como la colocación de BTCs en las esquinas de la tapiada como refuerzo de esta parte sensible de una construcción. También intervino en el curso Fernando Ovejero, bioconstructor con amplia experiencia en la tapia.

La asistencia al curso de una trabajadora de Aldeas Infantiles nos ofreció la posibilidad de visitar las magníficas instalaciones de  esta ONG en la isla, en donde pudimos ver el gran trabajo que están desarrollando en la fabricación de productos hechos con tierra, como adobes y BTC’s  y en la capacitación de los jóvenes en su puesta en obra.

El alumnado quedó satisfecho con el desarrollo del curso, que fue organizado por La Isla Sostenible de Daniel Medina, a quien agradezco que me invitara a impartirlo, pues la experiencia fué muy enriquecedora por la posibilidad de emplear nuevos materiales y contar un mágnifico grupo de alumnos con enormes ganas de aprender los secretos de la técnica de la tapia.

Aqui teneis en breve albúm de fotografias de Attenya Campos y propias. Así com el programa y el cartell de difusión del curso. 


Album de fotos





lunes, 16 de mayo de 2022

EL CASTELL D'ALMASSORA

En el moment actual en què la sensibilitat social pel patrimoni històric experimenta un increment evident, en què les administracions públiques concedeixen moltes ajudes per a la recuperació del nostre patrimoni cultural, crida l’atenció l’abandonament d’aquesta construcció amb tanta història.  Una construcció que va estar ocupada fins mitjan del segle XIII, en què la població es traslladà al seu emplaçament actual.

Es, a més una construcció que està situada en un lloc ben visible, a la vora de la carretera general 340,  al marge esquerre del riu Millars, aigües avall d’on el pont travessa el riu. Per tant cada dia que vaig cap a Castelló puc vore des d’aquest pont les runes i constatar la evidencia que aviat perdrem definitivament aquests vells murs. Ni la seua visibilitat, cosa poc habitual en bona part del nostre patrimoni defensiu,  ha fet que algú es preocupe per la seua preservació.

Sempre he pensat que el conjunt que conformen el pont, construcció del segle XVIII d’estil neoclassicista declarat monument,  el castell , amb declaració genèrica de BIC y la coneguda casa del “milionari” , amb la cantera del riu Mijllars com a escenari comú a tots aquests elements, tenen un potencial patrimonial i paisatgístic ben interessant.  Per això tan de bo es creen les condicions per a preservar el castell,  i que un dia  puga veure’s lliure de les industries que l’envolten.

                           

domingo, 15 de mayo de 2022

CURSO-TALLER. LA ARQUITECTURA DE TAPIAL: TÉCNICA CONSTRUCTIVA TRADICIONAL Y SU RESTAURACIÓN (6ª EDICIÓN). PROGRAMA DEL CURSO

 En el año 2016 inicié con el Museo de la Cal de Morón el primero de estos cursos  en las instalaciones de Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico de la Consejería de Cultura en Sevilla. Este año impartiré la sexta edición, que posiblemente hubiera sido la séptima de no ser por las limitaciones exigidas por la pandemia. En cualquier caso no pensaba que alcanzaría un número tan elevado de ediciones, pues pensaba que no despertaría tanto interés,  y que como mucho llegaría a tres o cuatro ediciones.

Un centenar de alumnos de diversa procedencia se han inscrito a estos cursos, con el cartel en cada edición de completo. Procedentes de distintos lugares de la península, de Baleares y de las islas Canarias  y también algún alumno  de países de la Unión Europea , han hecho el esfuerzo para asistir al curso. La participación de arquitectos, aparejadores, empresarios, albañiles, restauradores, historiadores, y un largo etcétera,  ha dado a este curso un perfil multidisciplinar muy enriquecedor en lo profesional, y también en lo personal, que ha sido uno de los motivos por los que cada uno de estos años he emprendido el largo viaje de Vila-real, mi ciudad, a Sevilla.  A la finalización de cada curso he tenido la sensación, corroborada por las evaluaciones  finales, de que los alumnos se han ido satisfechos por el desarrollo del curso y que el esfuerzo les mereció la pena.   Algunos me han manifestado  que lo aprendido les ha sido de mucha utilidad en su actividad profesional.  Ha venido incluso algún alumno a mostrarnos  su trabajo en ediciones posteriores, y hemos podido visitar, en ediciones recientes, las  obras de las murallas de la Macarena acompañados por los técnicos de la Gerencia de Urbanismo del Ayuntamiento de Sevilla, exalumnos del curso, que ha redactado el proyecto. Esto es bien satisfactorio, pues evidencia la utilidad de este curso de carácter teórico y práctico, con un total de 24 horas, en el que siempre ha reinado el buen ambiente y la colaboración. En el octubre próximo emprenderé de nuevo el viaje a Sevilla, con la ilusión de siempre.



sábado, 14 de mayo de 2022

LA SALA DE SESSIONS DE LA COMUNITAT DE REGANTS DE VILA-REAL I LA SEUA RESTAURACIÓ

 Recentment s’han inaugurat les obres de la restauració de les pintures murals de la sala de sessions de la Comunitat de Regants de Vila-real i de l’enllumenat monumental instal·lat. Amb aquestes intervencions la Comunitat de Regants ha volgut commemorar el recent 150 aniversari de la seua creació i, alhora, dur a terme les acciones necessàries per a recuperar l’esplendor d’aquesta magnífica sala, posant en valor aquest legat artístic tan valuós. A més, s’ha recuperat l’antic paviment, ocult durant molts anys sota una moqueta de quan s’ha usat de sala d’exposicions i d’oficines provisionals. També s’ha reformat completament el vestíbul d’accés, que l’any 1980 es va transformar en oficines. Ara s’han eliminat els elements impropis i se n’han recuperat els més característics de l’obra de finals del segle XIX, i a més, s’ha facilitat l’accés a les persones amb diversitat funcional.

La Comunitat de Regants ha comptat amb l’ajuda de la Diputació de Castelló per a la restauració de la sala, i de l’Ajuntament de Vila-real per a les obres del vestíbul, en les quals que també ha col·laborat la firma Porcelanosa. Amb aquestes col·laboracions i fons propis s’ha dignificat aquest, edifici construït el 1888 segons els plànols de l’arquitecte Manuel Montesinos Arlandiz i decorat el 1914 pel pintor Juan Bosch i Pons, edifici i decoracions pictòriques protegides i catalogades per l’Ajuntament de Vila-real.

El treball de l’empresa Arte Vecchio S.L., en la restauració de les pintures a càrrec de Lola de la Fuente i d’Eva Aleixandre ha estat excel·lent. S’han recuperat zones que estaven greument afectades per filtracions d’aigua i malmeses per l’ús de tants anys. En els treballs elèctrics i de l’enllumenat monumental ha intervingut l’empresa NS Light Led. Acabades les obres de la sala, es van iniciar les del vestíbul, en un projecte de l’arquitecte Jorge Becker, una obra executada per l’empresa local Proyvi S.L.

He estat afortunat de poder participar en la restauració d’aquesta edificació, per això agraïsc la confiança que la Junta de Govern de la Comunitat de Regants dipositaren en mi en encarregar-me la redacció de la memòria tècnica i la coordinació dels treballs de restauració de la sala, com també la direcció de les obres del vestíbul, perquè participar en un dels edificis patrimonials més rics de Vila-real ha estat tot un privilegi. Entre altres atractius, he tingut l’oportunitat d’apropar-me al coneixement de les tècniques de restauració emprades en la recuperació de les pintures murals, i conéixer aquest interessant edifici, tant pel que fa a l’arquitectura visible, allò que es veu en accedir pel vestíbul a la sala de sessions, com a allò que no es veu habitualment pel fet d’estar-hi ocult, com és l’interessant espai situat entre el fals sostre i la coberta, on una estructura de ferro, fusta i canyís, difícil d’imaginar quan som a l’interior de la sala, sosté el fals sostre i les magnífiques pintures del pintor Juan Bosch.

El dia de la inauguració dels treballs de restauració, 13 d’abril de 2022.

Durant les obres.

Durant els treballs de restauració.

Detall pictòric del sostre.

Sistema de suport del fals sostre (aquesta zona és la situada sobre el vestíbul).

Sistema de suport del fals sostre sostingut per tirants de fusta connectats amb

 l’estructura de la coberta. Bigues de ferro sobre permòdols de pedra de Borriol.

Detall pictòric del sostre.

 El vestíbul d’accés al saló de sessions.





lunes, 21 de marzo de 2022

LES PARETS DE PEDRA SECA I EL PAISATGE RURAL A LA PLANA DE CASTELLÓ

Breu treball en el qual, arran de la recent construcció d’un ribàs de pedra seca, mostre  la singularitat dels murs fets amb aquesta tècnica al terme de Vila-real, amb pedra de paredar d’una  naturalesa i característiques morfològiques ben diferents de les emprades  a altres comarques amb una tradició reconeguda i un extens patrimoni fet amb aquesta tècnica constructiva.


lunes, 28 de febrero de 2022

DIVERSOS TIPOS DE TAPIA DE TIERRA EN ARAGÓN

Breve artículo en el que muestro diversos tipos de tapia de tierra y describo algunas de sus características. El trabajo se centra en tres pueblos de tres comarcas diferentes de Teruel y en otros dos de una comarca de Zaragoza. El objetivo del trabajo es evidenciar la riqueza en tipos de tapias en Aragón.


domingo, 20 de febrero de 2022

UNA VISITA AL CORRAL DE GALINDO

Aprofitant aquests diumenges frescs, però assolellats, del mes de febrer, ideals per fer un tomb amb la bicicleta, he anat a visitar el Corral de Galindo, una construcció que, encara que d’origen incert, té elements ben interessants i és d’una tipologia constructiva escassa al terme de Vila-real. 

Jo soc incapaç d’identificar-ne el suposat origen romà, per a això caldria l’estudi d’un expert en aquella civilització. Un origen andalusí? És possible, això no obstant, hauria de dir el mateix que acabe de comentar. El ben cert és que cal un estudi dels paraments i constructiu minuciós, però, a més, unes excavacions arqueològiques que puguen corroborar les conclusions inicials. 


En qualsevol cas, és una construcció ben singular que està en greu perill de col·lapse, especialment del seu element més valuós, la volta rebaixada feta amb formigó de calç amb pedra de paredar, de la qual es veuen clarament les empremtes de canyís de la cintra emprada en construir-la. El clivell que s’aprecia a la línia de la clau presagia el pitjor. Però, i per si no fora prou, part de la paret de l’esquerra no tardarà molt a caure, i si això passa, la volta caurà, amb tota seguretat. I el cas és que la despesa per a evitar-ho és, ara mateixa, irrellevant, ja que no cal fer treballs d’envergadura, amb ben poc es podria fer molt per a assegurar la preservació d'aquesta construcció per a uns quants anys. Més endavant ja es veuria com gestionar-ho i què fer amb aquest conjunt arquitectònic. De moment, caldrà fer el que calga per a no perdre definitivament una part ben interessant del nostre patrimoni. Qui ha de vetllar per protegir en primera instància el nostre patrimoni, l’Ajuntament, que faça el primer pas.



miércoles, 9 de febrero de 2022

LA TÀPIA. Congrés Terres de Lleida 2022.

 Aci teniu el programa d’aquest interessant congrés que per la pandèmia s’ha anat ajornant des del 2020. Ara sembla que sí que va de veres. Serà els dies 25 i 26 de març a Mollerussa (Lleida)


sábado, 29 de enero de 2022

CONFERENCIA: LAS OBRAS DE EMERGENCIA EN LA TORRE OCTOGONAL DEL SEGUNDO ALBACAR DEL CASTILLO DE CULLERA (VALENCIA)

Esta conferencia se impartió online el 20 de julio de 2021, en el marco de la serie de conferencias-tertulias que bajo en nombre cafés-Terra organiza arqui-terra, en las cuales se invita a especialistas en la construcción con tierra y ecológica. Cuando se impartió las obras todavía no habían finalizado.


lunes, 17 de enero de 2022

VÍDEO: ARQUITECTURES DE TÀPIA (EN CASTELLÀ)

Video realizado en 1990 como  complemento del libro La tàpia. Una tècnica constructiva mil·lenària, escrito por Pere Hidalgo i Fermí Font, en un proyecto subvencionado por el  Colegio Oficial de Aparejadores y  Arquitectos Técnicos de Castelló. En la edición del libro Arquitecturas de tapia se modificó  ligeramente para editarlo en  DVD. El vídeo viene a ser un resumen del contenido del libro, en el cual hay dos partes diferenciadas, una primera en que se muestra la valiosa arquitectura popular de tapia de la comarca dels Ports de Castelló, y unos cuantos ejemplos de construcciones monumentales de tapia. En la segunda se explica de manera minuciosa el proceso de construir con tapial de tierra, con la participación del señor Antonio Almela, tapiador experimentado, ya jubilado en aquellos momentos. Pere Hidalgo y yo queremos ofrecer a totes les persones interesadas en la construcción tradicional y antigua, la posibilitad de ver este trabajo realizado hace ya más de tres décadas, con la voluntad que esta parte de nuestra cultura perdure más allá de las personas que la han hecho posible.