Després de 16 mesos d’obres, el passat mes de setembre finalitzaren les obres de restauració del castell de l’Alcalatén, intervenció promoguda per l’Ajuntament de l’Alcora amb finançament del Ministeri de Foment en la convocatòria de l’1,5% cultural.
Aquest castell és una construcció d’origen àrab constituïda per un recinte superior, o alcassaba, i una primera línia de defensa situada a una cota inferior que recorria tot el monticle, des de la qual s’accedia a l’alcassaba. Sembla que hi havia una segona línia de defensa situada a la cota més baixa, de la qual solament queden algunes restes als vessants sud i oest.
Amb aquesta actuació s’ha excavat completament l’alcassaba i s’han recuperat els murs que la delimiten, sobretot s’ha creat l’accés al castell. Ara ja es podrà visitar, i així acaba la posada en valor del monument després d’altres intervencions dutes a terme entre els anys 1998 i 2000, amb dues intervencions més d’excavacions arqueològiques els anys 2014 i 2019, especialment a la lliça nord.
L’accés al castell s’ha fet pel lloc per on molt probablement s’accediria, tot i que hi queden poques restes que puguen donar-nos informació, excepte una polleguera de porta situada a la lliça sud relacionada amb les restes d’un mur que estretiria el pas en aquell punt. L’estructura de les escales i rampes d’accés s’ha fet amb ferro galvanitzat en calent i les baranes s’han fet amb el mateix material. Les esteses dels esglaons i les rampes s’han fet de fusta d’iroc. Cal dir que, tot i els dubtes que teníem per la lluentor que podria emetre el galvanitzat, finalment, passades poques setmanes del muntatge, el ferro ha agafat una tonalitat grisenca i un aspecte mat que dialoga perfectament amb la pedra del monticle sobre la qual s’alça el castell.
Com sol ocórrer en les intervencions sobre el patrimoni en què les decisions estan supeditades a les informacions que ens aporta l’arqueologia, ací haguérem de canviar algunes decisions considerades en el projecte inicial. Potser la principal ha estat el descobriment de l’accés a l’alcassaba en la part central del mur sud, i no per l’extrem oest, pròxima a la torre sud, com pensàvem. Açò ens dugué a substituir la rampa de formigó de calç prevista per una nova escala que arranca des de la zona central de la lliça sud. Per tant, ens hem vist amb la necessitat de construir dues escales per a accedir a l’alcassaba. En l’entorn del castell se n’han construït tres més, fetes totes de pedra seca, per a poder salvar els abancalaments i facilitar al visitant el recorregut circular al castell per la cota inferior. Un atractiu més per a visitar aquesta interessant construcció.
A l’alcassaba hi ha un gran aljub, situat a la zona central d’aquest recinte, que separa la part oest de l’alcassaba i la part est, ben diferents pel que fa a les característiques de les estructures trobades i restaurades. S’hi poden veure l’aljub i les dues parts de l’alcassaba des de línies de cordam col·locats per a protegir aquestes delicades restes històriques.
També es pot recórrer la lliça, tant per la part sud, com per la nord, però sense la possibilitat de fer un recorregut circular, per motius de seguretat.
L’obra ha sigut executada per l’empresa Rehabilitacions Voramar SL, amb Manuel Monferrer al capdavant. El projecte és de l’arquitecta Mila Barragan, amb la qual he compartit la direcció facultativa, i he hagut de treballar de valent per a dur a terme aquesta obra, formant un equip inèdit, però fructífer, a parer meu. L’arqueòloga ha sigut Pilar Ulloa; en les tasques de restauració han participat Lucia Perete i Catia Castellet, que han fet les consolidacions i entonacions cromàtiques necessàries per a la integració de les argamasses afegides.
.jpeg)
