lunes, 16 de mayo de 2022

EL CASTELL D'ALMASSORA

En el moment actual en què la sensibilitat social pel patrimoni històric experimenta un increment evident, en què les administracions públiques concedeixen moltes ajudes per a la recuperació del nostre patrimoni cultural, crida l’atenció l’abandonament d’aquesta construcció amb tanta història.  Una construcció que va estar ocupada fins mitjan del segle XIII, en què la població es traslladà al seu emplaçament actual.

Es, a més una construcció que està situada en un lloc ben visible, a la vora de la carretera general 340,  al marge esquerre del riu Millars, aigües avall d’on el pont travessa el riu. Per tant cada dia que vaig cap a Castelló puc vore des d’aquest pont les runes i constatar la evidencia que aviat perdrem definitivament aquests vells murs. Ni la seua visibilitat, cosa poc habitual en bona part del nostre patrimoni defensiu,  ha fet que algú es preocupe per la seua preservació.

Sempre he pensat que el conjunt que conformen el pont, construcció del segle XVIII d’estil neoclassicista declarat monument,  el castell , amb declaració genèrica de BIC y la coneguda casa del “milionari” , amb la cantera del riu Mijllars com a escenari comú a tots aquests elements, tenen un potencial patrimonial i paisatgístic ben interessant.  Per això tan de bo es creen les condicions per a preservar el castell,  i que un dia  puga veure’s lliure de les industries que l’envolten.

                           

domingo, 15 de mayo de 2022

CURSO-TALLER. LA ARQUITECTURA DE TAPIAL: TÉCNICA CONSTRUCTIVA TRADICIONAL Y SU RESTAURACIÓN (6ª EDICIÓN). PROGRAMA DEL CURSO

 En el año 2016 inicié con el Museo de la Cal de Morón el primero de estos cursos  en las instalaciones de Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico de la Consejería de Cultura en Sevilla. Este año impartiré la sexta edición, que posiblemente hubiera sido la séptima de no ser por las limitaciones exigidas por la pandemia. En cualquier caso no pensaba que alcanzaría un número tan elevado de ediciones, pues pensaba que no despertaría tanto interés,  y que como mucho llegaría a tres o cuatro ediciones.

Un centenar de alumnos de diversa procedencia se han inscrito a estos cursos, con el cartel en cada edición de completo. Procedentes de distintos lugares de la península, de Baleares y de las islas Canarias  y también algún alumno  de países de la Unión Europea , han hecho el esfuerzo para asistir al curso. La participación de arquitectos, aparejadores, empresarios, albañiles, restauradores, historiadores, y un largo etcétera,  ha dado a este curso un perfil multidisciplinar muy enriquecedor en lo profesional, y también en lo personal, que ha sido uno de los motivos por los que cada uno de estos años he emprendido el largo viaje de Vila-real, mi ciudad, a Sevilla.  A la finalización de cada curso he tenido la sensación, corroborada por las evaluaciones  finales, de que los alumnos se han ido satisfechos por el desarrollo del curso y que el esfuerzo les mereció la pena.   Algunos me han manifestado  que lo aprendido les ha sido de mucha utilidad en su actividad profesional.  Ha venido incluso algún alumno a mostrarnos  su trabajo en ediciones posteriores, y hemos podido visitar, en ediciones recientes, las  obras de las murallas de la Macarena acompañados por los técnicos de la Gerencia de Urbanismo del Ayuntamiento de Sevilla, exalumnos del curso, que ha redactado el proyecto. Esto es bien satisfactorio, pues evidencia la utilidad de este curso de carácter teórico y práctico, con un total de 24 horas, en el que siempre ha reinado el buen ambiente y la colaboración. En el octubre próximo emprenderé de nuevo el viaje a Sevilla, con la ilusión de siempre.



sábado, 14 de mayo de 2022

LA SALA DE SESSIONS DE LA COMUNITAT DE REGANTS DE VILA-REAL I LA SEUA RESTAURACIÓ

 Recentment s’han inaugurat les obres de la restauració de les pintures murals de la sala de sessions de la Comunitat de Regants de Vila-real i de l’enllumenat monumental instal·lat. Amb aquestes intervencions la Comunitat de Regants ha volgut commemorar el recent 150 aniversari de la seua creació i, alhora, dur a terme les acciones necessàries per a recuperar l’esplendor d’aquesta magnífica sala, posant en valor aquest legat artístic tan valuós. A més, s’ha recuperat l’antic paviment, ocult durant molts anys sota una moqueta de quan s’ha usat de sala d’exposicions i d’oficines provisionals. També s’ha reformat completament el vestíbul d’accés, que l’any 1980 es va transformar en oficines. Ara s’han eliminat els elements impropis i se n’han recuperat els més característics de l’obra de finals del segle XIX, i a més, s’ha facilitat l’accés a les persones amb diversitat funcional.

La Comunitat de Regants ha comptat amb l’ajuda de la Diputació de Castelló per a la restauració de la sala, i de l’Ajuntament de Vila-real per a les obres del vestíbul, en les quals que també ha col·laborat la firma Porcelanosa. Amb aquestes col·laboracions i fons propis s’ha dignificat aquest, edifici construït el 1888 segons els plànols de l’arquitecte Manuel Montesinos Arlandiz i decorat el 1914 pel pintor Juan Bosch i Pons, edifici i decoracions pictòriques protegides i catalogades per l’Ajuntament de Vila-real.

El treball de l’empresa Arte Vecchio S.L., en la restauració de les pintures a càrrec de Lola de la Fuente i d’Eva Aleixandre ha estat excel·lent. S’han recuperat zones que estaven greument afectades per filtracions d’aigua i malmeses per l’ús de tants anys. En els treballs elèctrics i de l’enllumenat monumental ha intervingut l’empresa NS Light Led. Acabades les obres de la sala, es van iniciar les del vestíbul, en un projecte de l’arquitecte Jorge Becker, una obra executada per l’empresa local Proyvi S.L.

He estat afortunat de poder participar en la restauració d’aquesta edificació, per això agraïsc la confiança que la Junta de Govern de la Comunitat de Regants dipositaren en mi en encarregar-me la redacció de la memòria tècnica i la coordinació dels treballs de restauració de la sala, com també la direcció de les obres del vestíbul, perquè participar en un dels edificis patrimonials més rics de Vila-real ha estat tot un privilegi. Entre altres atractius, he tingut l’oportunitat d’apropar-me al coneixement de les tècniques de restauració emprades en la recuperació de les pintures murals, i conéixer aquest interessant edifici, tant pel que fa a l’arquitectura visible, allò que es veu en accedir pel vestíbul a la sala de sessions, com a allò que no es veu habitualment pel fet d’estar-hi ocult, com és l’interessant espai situat entre el fals sostre i la coberta, on una estructura de ferro, fusta i canyís, difícil d’imaginar quan som a l’interior de la sala, sosté el fals sostre i les magnífiques pintures del pintor Juan Bosch.

El dia de la inauguració dels treballs de restauració, 13 d’abril de 2022.

Durant les obres.

Durant els treballs de restauració.

Detall pictòric del sostre.

Sistema de suport del fals sostre (aquesta zona és la situada sobre el vestíbul).

Sistema de suport del fals sostre sostingut per tirants de fusta connectats amb

 l’estructura de la coberta. Bigues de ferro sobre permòdols de pedra de Borriol.

Detall pictòric del sostre.

 El vestíbul d’accés al saló de sessions.