Los días 30 de septiembre y 1 y 2 de octubre, en las instalaciones del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, impartiré este curso del que será ya la décima edición. Un curso que año tras año se completa y tenemos que poner el cartel de no hay plazas, lo cual es una gran satisfacción pues evidencia el interés que despierta. Aquí tenéis toda la información.
Curso impartido en la Escuela de Patrimonio Histórico de Nájera entre los días 15 y 19 de junio de 2026
El passat mes de maig, entre els dies 27 al 29, vaig dirigir, amb la col·laboració del Museo de la Cal de Morón, un curs de tàpia a les instal·lacions del Colegio de Arquitectos de Málaga. Hi va participar també l’arquitecte Pablo Farfan, que va impartir una conferència sobre la construcció de tàpia a Màlaga, i ens va acompanyar a visitar una de les obres de restauració que iniciarà pròximament. Amb un total de quinze alumnes, el curs ha tingut un bon ambient col·laboratiu i amb una molt positiva valoració de part de l’alumnat. Aci teniu el programa i unes poques imatges d’aquest curs.
.jpeg)
.jpeg)
Article publicat per l’Instituto del Patrimonio Cultural del Ministeri de Cultura en el número 23 de la revista Informes y Trabajos. Correspon a les obres projectades per l’estudi Carquero Arquitectura i dutes a terme al Castell de Morella entre desembre de 2019 i maig del 2021 per l’empresa Urcotex. L’autoria de l’article correspon a Carlos Quevedo Rojas, Fermí Font Mezquita, Josep Brazó i Ramírez i Carlos Peinado Madueño.
A Segart, una petita població valenciana de la comarca del Camp de Morvedre situada al Parc Natural de la Serra Calderona, s'hi troben les restes del castell de la localitat. Tres torres i un aljub són les construccions més visibles, a més de les restes de murs, a penes visibles, que fan intuir la connexió entre aquestes estructures.
A finals de setembre de 2025 s’iniciaren les obres Fase 1 i fase 2 de recuperació del castell de Segart previstes en el Projecte de l’estudi d'El Fabricante de Espheras, obres executades en poc més de 3 mesos per l’empresa Arko10 Obras y Servicios de Levante, SL i la restauradora Lucia Perete.
En el projecte es preveia, bàsicament, la recuperació i restauració de dos de les torres. Les dues són de construcció de planta rectangular, quasi quadrada, fetes de tàpia de terra crostada. Pel seu estat, poca cosa més es podia deduir, excepte que a l’interior es veia el que semblava un element de maçoneria de difícil comprensió.
Les excavacions arqueològiques, fetes per Joaquín Alfonso, de l’empresa Arqueologia i Patrimoni SLU, aportaren llum sobre les dimensions exactes de les dos torres i sobre la seua construcció. Així, doncs, el que inicialment eren dues torres de planta semicircular de maçoneria, es reforçaren mitjançant fàbrica de tàpia de terra crostada, convertint les torres semicirculars en quadrades.
Les dos torres estan construïdes de la mateixa manera; una torre de maçoneria de planta semicircular massissa d’un diàmetre de l’ordre de tres metres, s’envolta amb fàbrica de tàpia per tres costats, i queda lliure el de l’accés. La tàpia és de terra atapeïda crostada, reforçada en les cantonades amb la introducció e pedres. S’eleva sobre una o dues filades de tàpia de pedra amb formigó de calç. La mètrica de les tàpies, pel que s'ha observat en altres construccions defensives, podríem dir que la seua construcció correspon al període Almohade. Filades d’uns 84 cm d’altura i agulles de 2 x 7 cm, el que correspon als dos colzes ( 83,59 cm) i al dit (1,74 cm) i pam menor (6,96 cm) de la mètrica andalusina rassassí.
Les dimensions de la torre nord-est (T1) són 504 cm en la cara nord-est i 310 cm en els altres dos costats. Mentre que a la torre nord (T2), el costat orientat al nord també mesura 504 cm, i són de 461 cm els altres dos costats. És, per tant, aquesta torre la de majors dimensions. L'alçada, almenys el que encara es conserva, també és major.
A l’hora de determinar l’actuació a dur a terme, es va decidir que la recuperació volumètrica havia de fer-se amb les tècniques constructives i els materials amb què es varen construir aquestes estructures; la maçoneria feta amb argamassa de calç i pedres sorrenques del lloc, i la tàpia de terra. I que, a més, empraríem els sistemes de tapieres usats pels tapiadors andalusins. Sempre atapeint amb picó manual. A més, havia de ser amb la mínima intervenció possible, però que hauria de ser la necessària per a afavorir la comprensió de les estructures defensives medievals, la seua naturalesa constructiva i l’ordre constructiu emprat.
L’empresa es va mostrar favorable a emprendre aquest camí d’immersió en el coneixement de la tècnica constructiva de la tàpia feta amb terra. Va destinar a aquest fi una quadrilla de quatre paletes, en què dos d’ells, Vicent Ortiz i Reyes Orenga, estarien al càrrec de les tasques pròpies de tapiadors. Pel considerable volum de treball solament es va poder acabar la torre nord-est. Sobre la torre nord es va actuar de manera parcial i incompleta. Així que haurà d’esperar una nova subvenció al modest consistori de Segart per a completar-la.
El treball es va executar amb un bon clima de camaraderia, i a la satisfacció de Maria Pitarch i de Laura Guiomar, arquitectes d'El Fabricante de Espheras. Els tapiadors agafaren el procés de construcció i aprenentatge amb il·lusió, la qual cosa afavorí en gran manera la qualitat del treball fet. Així que, aprofitant la proximitat de les festes nadalenques, propicies a la germanor i la celebració festiva, en el marc d’un relaxat esmorzar vaig entregar als dos paletes un diploma d’oficial tapiador, acte simpàtic, que serví d’epíleg per a aquesta satisfactòria experiència.
Imatge aèria del conjunt (Autor J Alfonso)
