CURSO LA RESTAURACIÓN DE LA TAPIA, REHABILITACIÓN Y OBRA NUEVA EN LA CONSTRUCCIÓN SOSTENIBLE

 

En las instalaciones de la Escuela de Patrimonio Histórico de Nájera del Instituto del Patrimonio Cultural de España, entre los días 15 y 19 de junio, se llevó a cabo el curso, La restauración de la tapia, rehabilitación y obra nueva en la construcción sostenible. Un curso teórico-práctico de 33 horas, 20 de las cuales han sido de prácticas. Se han impartido conferencias y se ha llevado a cabo un recorrido por la ciudad de Nájera para el reconocimiento de su arquitectura vernácula.

El alumnado, 24 en total, siguió con interés las clases aprovechando al máximo la posibilidad de realizar prácticas de construcción con tapia y su restauración. De la impartición del taller de restauración se ocupó la restauradora Mayte Montoliu. Yo mismo, con la colaboración de Manuel Gil, director del Museo de la Cal de Morón, me ocupé del taller de tapia.

Tuvimos la satisfacción de contar con la arquitecta Àngels Castellarnau, uno de los mayores referentes de la tapia contemporánea en España. Contamos, también, con Manuel Gil, y con el coordinador de la red Arqui-terra y arquitecto técnico, José María Sastre. Yo me ocupé del grueso de las clases teóricas, y de la coordinación.

El curso se desarrolló según estaba previsto en el programa, realizándose pequeños cambios que no afectaron a la normal marcha de las actividades. Pese al ajustado programa, todavía pudimos visitar las Cuevas de Nájera, de la mano de Javier Cenicero, director del Museo Arqueológico Nejarillense.

El alumnado mostró su satisfacción por el desarrollo del curso, lo cual es una gran satisfacción para todos los que hemos participado en la docencia y en la gestión. Pese al gran esfuerzo que supone la coordinación, y llevar a cabo estas intensas jornadas de trabajo de aprendizaje y de compartir conocimientos, espero poder ofrecer un nuevo curso en el próximo año para satisfacer la gran demanda de participación reflejada en la preinscripción. Gracias a los profesores por su implicación y al magnífico grupo de alumnas que he tenido la oportunidad de conocer. Y también, naturalmente, a las gestoras de la Escuela del Patrimonio de Nájera por darme la confianza en la coordinación del curso y el apoyo brindado.  

Ver mas fotografías en este enlace.

EL TAPIAL, TÉCNICA CONSTRUCTIVA TRADICIONAL Y CRITERIOS PARA SU RESTAURACIÓN

 El passat mes de maig, entre els dies 27 al 29, vaig dirigir, amb la col·laboració del Museo de la Cal de Morón, un curs de tàpia a les instal·lacions del Colegio de Arquitectos de Málaga. Hi va participar també l’arquitecte Pablo Farfan, que va impartir una conferència sobre la construcció de tàpia a Màlaga, i ens va acompanyar a visitar una de les obres de restauració que iniciarà pròximament. Amb un total de quinze alumnes, el curs ha tingut un bon ambient col·laboratiu i amb una molt positiva valoració de part de l’alumnat. Aci teniu el programa i unes poques imatges d’aquest curs.

CONSOLIDACIÓN Y RESTAURACIÓN DEL ÁMBITO DE LAS TORRES SANT FRANCESC Y PARDALA DEL CASTILLO DE MORELLA.

 

Article publicat per l’Instituto del Patrimonio Cultural del Ministeri de Cultura en el número 23 de la revista Informes y Trabajos. Correspon a les obres projectades per l’estudi Carquero Arquitectura i dutes a terme al Castell de Morella entre desembre de 2019 i maig del 2021 per l’empresa Urcotex. L’autoria de l’article correspon a Carlos Quevedo Rojas, Fermí Font Mezquita, Josep Brazó i Ramírez i Carlos Peinado Madueño.

   

Este articulo y el resto de trabajos de la revista tambien pueden verse desde:   

https://libreria.cultura.gob.es/libro/informes-y-trabajos-23_11860/ 

Y desde: 

https://www.calameo.com/read/000075335c84fa63c8035

Article publicat en el Boletín de Castellología Valenciana

Article publicat en el Boletín  de Castellología Valenciana, de maig de 2026, de l’Asociación Española de Amigos de los Castillos, publicació de caràcter divulgatiu en què es descriuen els treballs duts a terme en la intervenció d’emergència sobre un mur de l’Església del Salvador del Castell de Bunyol. Aquesta estructura col·lapsà com a conseqüència de la dana del 29 d’octubre de 2024, que afectà greument la província de València.

CURS PRESENCIAL - LA CONSTRUCCIÓN CON TAPIA. RESTAURACIÓN Y CONTEMPORANEIDAD DE UNA TÉCNICA CONSTRUCTIVA MILENARIA

La pròxima setmana coordinaré un nou curs de construcció amb tàpia. Serà a les instal·lacions de l’Instituto del Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura a Nájera. En aquesta ocasió hi participaran l’arquitecta Àngels Castellarnau, la restauradora Mayte Montoliu, l’arquitecte tècnic José María Sastre i el director del Museo de la Cal de Morón Manuel Gil. Un magnífic equip per a un programa ben interessant. Aci el teniu:

TREBALLANT A SEGART (VALÈNCIA) EN DUES TORRES DE TÀPIA DE TERRA

 

 A Segart, una petita població valenciana de la comarca del Camp de Morvedre situada al Parc Natural de la Serra Calderona, s'hi troben les restes del castell de la localitat. Tres torres i un aljub són les construccions més visibles, a més de les restes de murs, a penes visibles, que fan intuir la connexió entre aquestes estructures.

A finals de setembre de 2025 s’iniciaren les obres Fase 1 i fase 2 de recuperació del castell de Segart previstes en el Projecte de l’estudi d'El Fabricante de Espheras, obres executades en poc més de 3 mesos per l’empresa Arko10 Obras y Servicios de Levante, SL i la restauradora Lucia Perete.

En el projecte es preveia, bàsicament, la recuperació i restauració de dos de les torres. Les dues són de construcció de planta rectangular, quasi quadrada, fetes de tàpia de terra crostada. Pel seu estat, poca cosa més es podia deduir, excepte que a l’interior es veia el que semblava un element de maçoneria de difícil comprensió.

Les excavacions arqueològiques, fetes per Joaquín Alfonso, de l’empresa Arqueologia i Patrimoni SLU, aportaren llum sobre les dimensions exactes de les dos torres i sobre la seua construcció. Així, doncs, el que inicialment eren dues torres de planta semicircular de maçoneria, es reforçaren mitjançant fàbrica de tàpia de terra crostada, convertint les torres semicirculars en quadrades.

Les dos torres estan construïdes de la mateixa manera; una torre de maçoneria de planta semicircular massissa d’un diàmetre de l’ordre de tres metres, s’envolta amb fàbrica de tàpia per tres costats, i queda lliure el de l’accés. La tàpia és de terra atapeïda crostada, reforçada en les cantonades amb la introducció e pedres. S’eleva sobre una o dues filades de tàpia de pedra amb formigó de calç. La mètrica de les tàpies, pel que s'ha observat en altres construccions defensives, podríem dir que la seua construcció correspon al període Almohade. Filades d’uns 84 cm d’altura i agulles de 2 x 7 cm, el que correspon als dos colzes ( 83,59 cm) i al dit (1,74 cm) i pam menor (6,96 cm) de la mètrica andalusina rassassí.

Les dimensions de la torre nord-est (T1) són 504 cm en la cara nord-est i 310 cm en els altres dos costats. Mentre que a la torre nord (T2), el costat orientat al nord també mesura 504 cm, i són de 461 cm els altres dos costats. És, per tant, aquesta torre la de majors dimensions. L'alçada, almenys el que encara es conserva, també és major.

A l’hora de determinar l’actuació a dur a terme, es va decidir que la recuperació volumètrica havia de fer-se amb les tècniques constructives i els materials amb què es varen construir aquestes estructures; la maçoneria feta amb argamassa de calç i pedres sorrenques del lloc, i la tàpia de terra. I que, a més, empraríem els sistemes de tapieres usats pels tapiadors andalusins. Sempre atapeint amb picó manual. A més, havia de ser amb la mínima intervenció possible, però que hauria de ser la necessària per a afavorir la comprensió de les estructures defensives medievals, la seua naturalesa constructiva i l’ordre constructiu emprat.

L’empresa es va mostrar favorable a emprendre aquest camí d’immersió en el coneixement de la tècnica constructiva de la tàpia feta amb terra. Va destinar a aquest fi una quadrilla de quatre paletes, en què dos d’ells, Vicent Ortiz i Reyes Orenga, estarien al càrrec de les tasques pròpies de tapiadors. Pel considerable volum de treball solament es va poder acabar la torre nord-est. Sobre la torre nord es va actuar de manera parcial i incompleta. Així que haurà d’esperar una nova subvenció al modest consistori de Segart per a completar-la.

El treball es va executar amb un bon clima de camaraderia, i a la satisfacció de Maria Pitarch i de Laura Guiomar, arquitectes d'El Fabricante de Espheras. Els tapiadors agafaren el procés de construcció i aprenentatge amb il·lusió, la qual cosa afavorí en gran manera la qualitat del treball fet. Així que, aprofitant la proximitat de les festes nadalenques, propicies a la germanor i la celebració festiva, en el marc d’un relaxat esmorzar vaig entregar als dos paletes un diploma d’oficial tapiador, acte simpàtic, que serví d’epíleg per a aquesta satisfactòria experiència.

 

                                                                        Imatge aèria del conjunt (Autor J Alfonso)

                                                                                                                                          

  

 

 

 

 

 VORE MES FOTOS DE LA INTERVENCIÓ 

 

 

INTERVENCIÓN DE EMERGENCIA EN LA IGLESIA DE EL SALVADOR DEL CASTILLO DE BUÑOL (VALÈNCIA).

 

Como consecuencia de las intensas lluvias caídas el 29 de octubre de 2024 en la provincia de València, en que hubo más de doscientos fallecidos y grandes pérdidas en bienes, infraestructuras y viviendas, el patrimonio histórico también se vio afectado, en algunos casos de manera grave. Así ocurrió en el castillo de Buñol, en donde parte del muro de la iglesia de El Salvador se derrumbó. La Conselleria de Educación, Cultura, Universidades y Empleo de la Generalitat Valenciana, en fecha de 26 de diciembre de 2024, declaró como obra de emergencia la intervención sobre esta construcción. Las obras se iniciaron el 8 de enero de 2025 y, tras siete meses de obras, periodo en el cual hubo nuevos desprendimientos y surgieron diversas dificultades no previstas, en julio de 2025 se terminaron las obras. En estas, además de recuperar el volumen de fábrica perdido para dotar de estabilidad al conjunto, se rescataron los materiales y técnica constructiva con que se construyó, la técnica del tapial, eliminando la totalidad del enfoscado de mortero de cemento que cubría el muro en su totalidad

 

La ejecución de las obras estuvo a cargo de la empresa Estudio y Métodos de la Restauración SL (EMR), de la dirección de las obras la arquitecta María Amparo Sebastiá Esteve, del estudio Almagra, de la dirección de las obras el arquitecto técnico Fermí Font Mezquita y de los trabajos de arqueología  la empresa Global Geomática.

  

Se muestran unas fotos del estado inicial y final y del proceso de ejecución. De este trabajo, en el boletín de la Asociación española de los amigos de los castillos, se publicará un artículo en las próximas semanas. Lo editaré en este blog tan pronto esté publicado. 

 

 

 Tras la retirada del revestimiento de mortero de cemento

 

Recuperando el volumen perdido 

 

El paramento restituido rehundido respecto del original

Tras la finalización de los trabajos