sábado, 17 de abril de 2021

INTERVENCIÓN DE EMERGENCIA EN LA TORRE OCTOGONAL DEL CASTILLO DE CULLERA (VALÈNCIA)

Las obras en esta torre ya han tomado ritmo y ahora estamos en pleno proceso de restitución volumètrica de los tapiales de la torre. Después de unos meses, en que hemos estado retirando la obra que hace unos 10 años se añadió y que estaba en peligro de desprenderse, o que podia comprometer la estabilidad de la fábrica de tapial necesaria para recomponer el volumen perdido, y tras las pruebas para la selección de la tierra y los ajustes en el diseño de los tapiales, hemos empezado a recuperar el volumen de tierra de la torre, empleamdo la técnica tradicional del apisonado manual, pero tambien con un pisón pneumático, como puede verse en la imágen. Como es una fábrica levantada a una sola cara, se ha empleado el sistema medieval de medias agujas, tirantes de cuerda, codales y pasadores. Esta complicada obra empezó a finales del 2020 y está previsto que termine en junio. Está financiada por la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana y ejecutada por la empresa Crimsa.



sábado, 20 de marzo de 2021

TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE TAPIES EN EL PROJECTE RISK-TERRA DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNIA DE VALÈNCIA

 El passat divendres 12 de març, en les instal·lacions de la Universitat Politècnica  de València, vaig dirigir un taller de construccions de tapies en el marc del projecte Risk-terra amb els professors Camilla Mileto i Fernando Vegas. Les tapies eren de caràcter experimental per conèixer el procés de degradació dels paraments en el temps i el seu comportament front a la pluja. Amb diverses alumnes de Doctorat férem tapies de terra simple, de terra estabilitzada  i una tapia crostada. L’alumnat va treballar amb ganes, i mostrant molt d'interés, per a poder finalitzar les quatre tapiades previstes durant la jornada. 





martes, 26 de enero de 2021

LES ALQUERIES DE FANG A LA ZONA LITORAL DE LA PLANA DE CASTELLÓ

Treball publicat en el número 22 de la revista FONT, editada per la Regidoria de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Vila-real en octubre de 2020.

En aquest estudi es fa la descripció constructiva d'una tipologia d'alqueries poc coneguda per estar fetes amb toves, també anomenades pastons per la gent gran del món rural. L'àmbit d'estudi es als termes municipals de Vila.real i Borriana, a la província de  Castelló, i és la part compresa entre el riu Millars i la carretera que uneix les dos poblacions,  el nucli urbà de Vila-real i la mar Mediterrània. Zona d'horta tradicoinal regada pel riu Millars on el cultiu, pràcticament, únic és el de la teronja.



EL CASTELL VELL DE CASTELLÓ DE LA PLANA. RECUPERACIÓN Y PUESTA EN VALOR

Treball publicat pel Centro Aragonés de Castelló en la seua revista amb motiu de les festes del Pilar d'octubre de 2019. L'article versa sobre tant sobre aspectes històrics com constructius i es molt interessant per a comprendre el que s'ha fet en els darrers anys en la restauració d'aquest emblemàtic castell per a la ciutat de Castelló.

sábado, 23 de enero de 2021

II CONGRESO DE CASAS SALUDABLES Y EFICIENTES 2020. CONFERENCIA

Conferencia; Tapial, tradición y contemporaneidad. Se impartió el dia 1 de noviembre de 2020 en el marco del II Congreso de Casas Saludales y eficientes. Durante el congreso, entre los dias 1 y 5, se impartieron un total de 30 conferencias por expertos internacionales.



LA SÉQUIA MAJOR UN PATRIMONI HISTÒRIC AMB MOLT DE FUTUR

Article publicat al periòdic Mediterráneo de Castelló, el 23 de gener de 2021, sobre l’opinió de la Comunitat de Regants de  Vila-real, sobre la conservació de la séquia Major com element de valor històric i d'un gran potencial de futur per a la ciutat de Vila-real. 

 


 

viernes, 22 de enero de 2021

INTERVENCIÓN DE EMERGENCIA EN LA TORRE OCTOGONAL DEL ALBACAR DEL CASTILLO DE CULLERA

En breve empezaremos las obras para reparar los daños ocasionados en esta torre por el temporal Gloria de diciembre de 2019. Buena parte de la fábrica que en 2010 se levantó para completar la torre se vino abajo por la insuficiente  evacuación del agua de lluvia por las dos gárgolas de la terraza superior.

En la intervención prevista, financiada por la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, se demolerá la fábrica que su estado sea inestable y se reconstruirá con la misma técnica con la que manos andalusíes levantaron esta edificación de planta octogonal. Se empleará tierra, argamasa de cal y los encofrados de madera tradicionales.  Naturalmente se llevaran a cabo las acciones necesarias de cosidos y anclajes de las fábricas añadidas para asegurar la estabilidad del conjunto. Ahora estamos realizando las pruebas de tierras para elegir, de entre las del entorno más próximo, la idónea para la realización de las tapias. Próximamente se montaran los andamios y a partir de este momento podremos inspecionar en mejores condiciones el estado de las fábricas levantadas y determinar las acciones a llevar acabo.



Estado actual de la torre

        Las tres muestras de tierra que estamos añalizando

Abajo, una de las pruebas de campo habituales que permiten

 apreciar el grado de cohesión de la arcilla

Croquis de detalle del procedimiento para
 la recuperación volumétrica de la torre


miércoles, 7 de octubre de 2020

 UNA INTERVENCIÓ SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC DE CULLERA POC ENCERTADA

A finals de l'any 2019, una bona part de la intervenció feta sobre la torre octogonal del segón perímetre del castell de Cullera, ha caigut. Les obres de consolidació dutes a terme sobre aquesta torre feta amb tapia de terra crostada del segle XII, finalitzaren l'any 2011, de manera que no han passat encara 10 anys, i l'estat que presenta és el que es pot vore a les imatges. Es pot apreciar que el material que afegiren no és l'original de la torre, la terra atapeida. Aquest és una mostra més, que cal ser respectuosos amb el patrimoni i emprar les tècniques i materials tradiconals, i no pas fer invents que resulten, aparentment, més barats, i a la llarga (curt termini si ens atenem a aquest cas) més cars.

 

    La torre en 2009

La tore en 2009. Els paraments del murs de tapia permeten

 vore encara les empremtes deixades per els claus amb que estaven

 fetes les tapieres, a més, naturalment dels orificis deixats per les agulles.