Hem de lamentar l'estat d'abandonament d'aquesta edificació, l'única d'aquestes característiques que es conserva a Vila-real. Fins fa pocs dies, tenia l'accés i la finestra que dona a la cara sud clausurats amb fàbrica de bloc de formigó que, a més de protegir l'interior de "curiosos", donava estabilitat als llindars i afavoria la conservació de la torre, en espera que alguna administració s'ocupe de protegir-la. La retirada dels blocs pot ser l'inici de la pèrdua definitiva de la torre, perquè a mesura que es vagen desprenent les pedres, els murs aniran perdent la consistència necessària per a suportar l'empenta de la volta del sostre interior, a més de possibles espolis de desaprensius que no tenen cap consideració sobre el valor del nostre patrimoni. D'aquesta torre, fa uns anys, ja s'emportaren els carreus dels laterals de la porta i la pedra del llindar.
L'edificació està bastida amb murs de maçoneria ordinària feta amb carreus a les cantonades i amb pedres arredonides, la major part de la superfície. El gruix dels murs és d'uns 4 pams (90 cm aprox.)
A l'interior podem veure la volta de formigó de calç amb pedres feta amb una cintra acabada amb canyís, sistema molt habitual en un període ben dilatat de la història de la construcció, que comprén la totalitat de l'edat mitjana.
Molt probablement, un manteniment mínim de la coberta, per a afavorir la ràpida evacuació de l'aigua de pluja, i la consolidació puntual d'algunes zones dels murs, i el tancament dels buits, seria suficient per a conservar la construcció fins que hi haja possibilitat econòmica de fer una intervenció més ambiciosa per a valorar-la i recuperar aquest element del nostre patrimoni cultural, que, encara que no està clar del tot que es tracte d'una torre de defensa, o de guaita, és una edificació que indubtablement cal preservar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario