LES PARETS DE PEDRA SECA I EL PAISATGE RURAL A LA PLANA DE CASTELLÓ

Breu treball en el qual, arran de la recent construcció d’un ribàs de pedra seca, mostre  la singularitat dels murs fets amb aquesta tècnica al terme de Vila-real, amb pedra de paredar d’una  naturalesa i característiques morfològiques ben diferents de les emprades  a altres comarques amb una tradició reconeguda i un extens patrimoni fet amb aquesta tècnica constructiva.

DIVERSOS TIPOS DE TAPIA DE TIERRA EN ARAGÓN

Breve artículo en el que muestro diversos tipos de tapia de tierra y describo algunas de sus características. El trabajo se centra en tres pueblos de tres comarcas diferentes de Teruel y en otros dos de una comarca de Zaragoza. El objetivo del trabajo es evidenciar la riqueza en tipos de tapias en Aragón.

UNA VISITA AL CORRAL DE GALINDO

Aprofitant aquests diumenges frescs, però assolellats, del mes de febrer, ideals per fer un tomb amb la bicicleta, he anat a visitar el Corral de Galindo, una construcció que, encara que d’origen incert, té elements ben interessants i és d’una tipologia constructiva escassa al terme de Vila-real. 

Jo soc incapaç d’identificar-ne el suposat origen romà, per a això caldria l’estudi d’un expert en aquella civilització. Un origen andalusí? És possible, això no obstant, hauria de dir el mateix que acabe de comentar. El ben cert és que cal un estudi dels paraments i constructiu minuciós, però, a més, unes excavacions arqueològiques que puguen corroborar les conclusions inicials. 

En qualsevol cas, és una construcció ben singular que està en greu perill de col·lapse, especialment del seu element més valuós, la volta rebaixada feta amb formigó de calç amb pedra de paredar, de la qual es veuen clarament les empremtes de canyís de la cintra emprada en construir-la. El clivell que s’aprecia a la línia de la clau presagia el pitjor. Però, i per si no fora prou, part de la paret de l’esquerra no tardarà molt a caure, i si això passa, la volta caurà, amb tota seguretat. I el cas és que la despesa per a evitar-ho és, ara mateixa, irrellevant, ja que no cal fer treballs d’envergadura, amb ben poc es podria fer molt per a assegurar la preservació d'aquesta construcció per a uns quants anys. Més endavant ja es veuria com gestionar-ho i què fer amb aquest conjunt arquitectònic. De moment, caldrà fer el que calga per a no perdre definitivament una part ben interessant del nostre patrimoni. Qui ha de vetllar per protegir en primera instància el nostre patrimoni, l’Ajuntament, que faça el primer pas.

LA TÀPIA. Congrés Terres de Lleida 2022.

 Aci teniu el programa d’aquest interessant congrés que per la pandèmia s’ha anat ajornant des del 2020. Ara sembla que sí que va de veres. Serà els dies 25 i 26 de març a Mollerussa (Lleida)

CONFERENCIA: LAS OBRAS DE EMERGENCIA EN LA TORRE OCTOGONAL DEL SEGUNDO ALBACAR DEL CASTILLO DE CULLERA (VALENCIA)

Esta conferencia se impartió online el 20 de julio de 2021, en el marco de la serie de conferencias-tertulias que bajo en nombre cafés-Terra organiza arqui-terra, en las cuales se invita a especialistas en la construcción con tierra y ecológica. Cuando se impartió las obras todavía no habían finalizado.

VÍDEO: ARQUITECTURES DE TÀPIA (EN CASTELLÀ)

Video realizado en 1990 como  complemento del libro La tàpia. Una tècnica constructiva mil·lenària, escrito por Pere Hidalgo i Fermí Font, en un proyecto subvencionado por el  Colegio Oficial de Aparejadores y  Arquitectos Técnicos de Castelló. En la edición del libro Arquitecturas de tapia se modificó  ligeramente para editarlo en  DVD. El vídeo viene a ser un resumen del contenido del libro, en el cual hay dos partes diferenciadas, una primera en que se muestra la valiosa arquitectura popular de tapia de la comarca dels Ports de Castelló, y unos cuantos ejemplos de construcciones monumentales de tapia. En la segunda se explica de manera minuciosa el proceso de construir con tapial de tierra, con la participación del señor Antonio Almela, tapiador experimentado, ya jubilado en aquellos momentos. Pere Hidalgo y yo queremos ofrecer a totes les persones interesadas en la construcción tradicional y antigua, la posibilitad de ver este trabajo realizado hace ya más de tres décadas, con la voluntad que esta parte de nuestra cultura perdure más allá de las personas que la han hecho posible.

INTERVENCIÓN DE EMERGENCIA EN LA TORRE OCTOGONAL DEL SEGUNDO ALBACAR DEL CASTILLO DE CULLERA (VALÈNCIA)

Vídeo en el que se muestra el proceso y la técnica empleada en la restauración y  consolidación de la fábrica de tapial de tierra de la Torre Octogonal del segundo albacar del Castillo de la ciudad valenciana de Cullera.

Sobre esta torre se intervino en el año 2010. Tras un episodio de intensas lluvias acaecido en diciembre de 2019,  se derrumbó buena parte de la obra levantada. Por encargo de la Conselleria de Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, se llevó a cabo,  entre enero y septiembre de 2021, la intervención que se muestra en este video.

En el levantamiento de los muros de tapial se ha empleado la milenaria técnica constructiva de la tapia, utilizando tierra y argamasa de cal, y compactando con pisones manuales y mecánicos.  

El estudio de las huellas impresas sobre los paramentos permitió  identificar las características de los tapiales. Reprodujimos los mismos encofrados que los tapiadores andalusíes usaron hace siglos, y el complejo sistema empleado para sujetarlos. Con ellos, tal como se muestra en este video,  levantamos de nuevo esta valiosa torre medieval.

ASSESSORIA EN L’ EXECUCIÓ DE LES TAPIES DE L’OBRA “ RESTAURACIÓN DE LA TORRE DE PARDINES, REHABILITACIÓN DEL ANTIGUO DEPÓSITO Y RE-URBANIZACIÓN DEL ESPACIO LIBRE DE LA PLAZA DE LA CALLE TRINQUETE EN OLOCAU ( VALÈNCIA)”

En aquest treball he estat contractat per l’empresa constructora Llop Proyectos Integrales SL.  La meua participació serà en la capacitació del treballadors en l’execució dels operacions del recrescut de tres filades de tapia de formigó de cal amb pedra de paredar d’una torre medieval, d’origen andalusí.  També assessore a l’empresa en la selecció dels materials idonis per a dur fer el treball,  i atenc consultes de l’empresa i dels arquitectes relatives a solucions constructives a emprar en la restauració i consolidació de la torre.

El treball ha consistit, bàsicament, en l’estudi els paraments i l’anàlisi de les dimensions de les tapieres en que es construí la torre, per a posteriorment  dissenyar les tapieres i el seu sistema de subjecció. Les dues primeres filades es construïren amb la col·locació de les tapieres en una sola cara, emprant els sistema de cordes, passadors, apuntalaments i mitges agulles amb que fou bastida la torre. En la tercera tapiada l’encofrat haurà de ser a dues cares. 

Per determinar l’acabat dels paraments en la seua tonalitat i textura, es realitzà una tapiada a escala reduïda. Es varen fer, també, les corresponents proves d’argamassa per triar quina combinació de terra i àrids seria la millor.

En l’acabat de les tapies, la DF optà per deixar els paraments lleugerament raspats i retirats 8 centímetres dels paraments originals. Els resultats comencen a vore’s,  i aviat estaran finalitzades les obres.